preaniversari








aquest és un any en què sembla que les coses que s'esperen són portadores de corbs negres. t'entren unes ganes irreprimibles de no esperar-les. tot allò lluent i desitjat és una trampa en si mateix cap a la caiguda més funesta. em desperto d'un malson amb les barres premudes i els ulls esbatanats ―oh, mare meva, quina sensació de final a l'estómac i aquest dolor tan insuportable al fetge. on podria subjectar-me?
tinc ganes de dimarts i alhora no tinc ganes de dimarts.
per això voldria posar-me una capa inventada, abaixar el cap i comptar les rajoles (m'encanta mirar rajoles als carrers de la infantesa: n'hi ha de xocolata blanca), fer saltets discrets i
que arribi el vespre sense massa esgarrifances.
de cap a la piscina, em despullaré de malastrugança
i dispararé a la tristesa amb purpurina blanca.


4 caminants:

L'Espolsada llibres ha dit...

Un bon regal d'aniversari per espantar els corbs negres és el disc del Roger Mas, Les cançons tel·lúriques.

Ferdinand ha dit...

Dimarts, serà un bon dia.
Sort a Londres, explica'm les impressions, val?

Salut d'un semi-nou-vingut

Búha ha dit...

Bon cap de setmana preaniversari...

elisabet ha dit...

Fe, gràcies evidents (:p) pel regal musical d'aniversari!

Gulchenruz, sóc porugueta de mena, però prometo posar-li colors al dimarts. A Londres, a l'agost. I te'n parlaré!

Pepitreeee, un trosset enorme de Pirineus fresquets per tu i el cigru!

 

passejant barcelona