la comtessa de dia

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.

les trobairitz, llegeix-ne més a lletra

5 caminants:

Anònim ha dit...

Hola!
Gràcies, moltes gràcies per la poesia, m'ha vingut molt be per a un treball.

Adeu!

Anònim ha dit...

a mi tamé

Anònim ha dit...

a mi tamé

Anònim ha dit...

a nosaltres també, però no és suficient!

elisabet ha dit...

ep, què vol dir que no és suficient? :)

 

passejant barcelona