El cel s'ha fet a draps,
aquesta matinada,
en sortir el sol
―o potser encara no.
Sé que escampava pols
un vianant que passava
i els draps cobrien l'horitzó
―o potser era mentida.
De gris, de porpra,
de cuina, de recollir.
De recel, d'inconstància.
Nervis amb olor de tancat.
El cel s'esbandeix
per fer alguna cosa.
A mi em toca ajupir-me
i desar els malendreços.
L'aportació de Sílvia Aymerich al 8 de març d'enguany
Fa 2 setmanes
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada