nodrir














El prisma especular del record és un doll ardent

que sorgeix de la pupil·la. Per un instant, la passió

tendra i tímida encén la nit, l'univers d'aquells

que estimen intensament. L'obscuritat de l'hivern

entre onades ens farà tastar el gust a sal marinada.

L'atzar navegarà la impaciència continguda de les venes.

Sempre hem lluitat en condicions incertes. La paraula

és un fragment d'esperances en el bressol de la llum.

Nosaltres som la imatge d'una força inèdita.

Rodamons infatigables d'un desig compartit.

Hem après a adaptar-nos dins l'ull d'una agulla. La vida

es tornà espessa entre banalitats. La pluja metal·litzada

ens impregna de contradiccions complexes i absurdes.

Sovint hi ha una tendresa perduda en l'abisme més fosc.


Carme Arnau, a Clissar les hores


 

passejant barcelona